Carta al Regidor de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona (2021)

Publiquem les comunicacions establertes al llarg dels anys amb alguns dels responsables de les institucions que haurien de reclamar reparacions a l’estat italià per l’agressió feixista de 1936-39

A regidoria drets civils de l’ajuntament de Barcelona- A l’atenció de Marc Serra

Barcelona, 8 de maig de 2021

Bon dia,

Escric com a membre (que no portaveu ni representant) de la campanya “Bombes d’Impunitat” i del col·lectiu LAICA (Libera Associazione Italo Catalana Antifascista).

Com sabràs som promotors de la proposta d’exigir un rescabalament per part de l’estat italià pels danys provocats per l’Aviazione Legionaria, durant la mal anomenada Guerra Civil, a les ciutats i pobles que van patir l’agressió d’aquesta arma del feixisme internacional.

Un cop entrada la querella penal (l’única oberta a l’estat espanyol pels crims perpetrats pels vencedors de la “guerra civil”) – engegada per iniciativa d’una associació d’italians – en una via morta, associacions i activistes de diversos àmbits vam considerar oportú redirigir la demanda judicial cap a la via civil.

A tal efecte vam recollir material històric i jurídic per fonamentar l’argumentació de la campanya i que es pot consultar en la web “http://www.resistencies.cat/manifest-main/” . En el seu moment representants de l’ajuntament de Barcelona , que ja s’havia personat com a acusació en la querella penal contra l’Aviazione Legionaria, van assegurar que aquesta institució també tiraria endavant la demanda per la via civil davant de tribunals italians.

Recentment també des de l’ajuntament de la Garriga es va manifestar interès per adherir-se a la iniciativa.

Recordem que una resolució de recolzament a la demanda de “Bombes d’impunitat” en diversos municipis catalans havia rebut – arreu – els vots a favor de CUP, ERC i Comuns.

Han passat mesos (i anys) i, malgrat els esporàdics intents d’establir un contacte fluid que permeti un seguiment informat de les diverses actuacions, ens trobem, com a persones i associacions involucrades, amb una greu manca tant d’informació, com d’interlocució.

La total descoordinació entre els diversos subjectes institucionals (Ajuntament de Barcelona, Col·legi d’Advocats) i entitats de la societat civil, juntament amb l’absència de canals de comunicació han fet que la informació de la que disposem s’hagi aconseguit només gràcies a contactes personals.

Conseqüència de tot plegat és que en cap moment hem pogut participar en l’elaboració d’una estratègia legal coherent amb els objectius polítics que ens havíem fixat.

Ens diuen, per exemple – o això ens ha semblat entendre-, que no es pot iniciar un procediment per la via civil fins que no s’hagi acabat el recorregut de la querella penal. Sabem que la conclusió d’aquesta querella haurà de ser forçosament l’arxiu. Sabem que s’ha demanat una ampliació dels terminis processals d’un any i mig, per completar unes investigacions que – a aquestes alçades – només podran servir per certificar la mort dels responsables directes dels bombardeigs. Sabem que els advocats que estan estudiant la demanda civil consideren oportú que sigui presentada per víctimes civils.

El que no sabem és el perquè de tot això. Ni qui decideix o decidirà l’enfoc que s’haurà de donar a la iniciativa.  

Així les coses volem manifestar unes quantes reflexions:

–          Tant la querella penal com la demanda de pagament de danys a l’estat italià són propostes avançades des de la societat civil, amb una clara intenció política.

–          A la institució (siguin ajuntaments o Generalitat) es demanava assumir-ne els costos i la gestió tècnica, en cap cas la definició d’objectius i estratègies.

–          Entenem que l’acció institucional té els seus condicionants en termes de requeriments temporals, de marc normatiu, de transmissió burocràtica o de jerarquia.

–          La institució ha d’entendre que també les organitzacions de la societat civil tenen els seus mecanismes i dinàmiques, amb els seus requeriments de temps i de motivació. Concretament han d’entendre que no hi ha res més desmovilitzador que el silenci administratiu per a persones que dediquen energies, esforços i sovint els seus escassos recursos econòmics (la web, els viatges, les publicacions, els actes de “bombes d’impunitat” i LAICA són exclusivament a càrrec nostre) a una causa col·lectiva.

Dit això reiterem la proposta d’organitzar una trobada entre les persones i representants institucionals implicats en aquesta iniciativa per veure quin és l’estat de la qüestió (permetent un correcte traspàs a les entitats i associacions que en el seu moment s’hi van adherir) i esbossar una estratègia i uns objectius a curt termini.

Una salutació ben cordial

Rolando d’Alessandro

[Intentarem trametre còpia d’aquest missatge a la Regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona i al Memorial Democràtic]