No és la primera vegada que TV3 fa una tasca de blanquejament de les institucions armades que van protagonitzar el cop d’estat i una infinitat de crims de guerra en l’anomenada Guerra civil espanyola i que van mantenir el règim terrorista de Franco durant 40 anys.
Aquest cop, en ple auge de discursos neofeixistes arreu del mon i de retorn a la guerra, amb tota la degradació dels valors de convivència i humanitat associada, hem demanat la intervenció del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, organisme públic que hauria de vetllar pel compliment dels objectius d’un mitjà de comunicació de massa, i més encara si és pagat amb recursos de la col·lectivitat.
Aquest és el missatge que un nostre col·laborador va enviar a audiencia.cac@gencat.cat:
Queixa
Tipus de mitjà
TV
Nom del mitjà
TV3
Descripció de la queixa, opinió, suggeriment o consulta
El ‘Telenotícies Vespre’ de TV3, del 2 d’abril de 2026, va emetre un reportatge sobre les processons de Setmana Santa a diverses ciutats de l’Estat espanyol, i l’ha obert amb la marxa militar legionària “El Novio de la Muerte”, a Màlaga. La peça, presentada per Toni Cruanyes, va ser emesa en horari de màxima audiència. En un context de creixement de discursos feixistes i d’odi, blanquejar i normalitzar d’aquesta mena d’himne, símbols i un cos que es va tacar d’innombrables crims contra la humanitat durant i després de la guerra del 36/39 és una irresponsabilitat i un escarni a les víctimes del feixisme arreu d’Europa i del món. Com a antifeixista exigeixo disculpes i dimissions.
La resposta que van rebre és la següent:
Benvolgut senyor,
En primer lloc, gràcies per la seva comunicació.
En resposta a l’escrit que, a través del formulari web, ens vàreu fer arribar, el 3 d’abril exposant la vostra opinió en relació amb la presència d’una peça musical (“Novio de la muerte”) en una de les informacions emeses pel TN vespre de TV3 del passat 2 d’abril, us fem avinent algunes consideracions.
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) és un organisme regulador independent que té entre les seves funcions vetllar pel compliment de la normativa en els continguts emesos pels serveis de comunicació audiovisual.
Un cop visionats els continguts a què fa referència, s’observen els elements que segueixen:
El TN vespre del 2 d’abril coincideix amb l’inici del període festiu de la Setmana Santa. En aquest context, aquest teleinformatiu tracta diferents temes que s’hi relacionen: l’inici de l’operació sortida per carretera; el preu del combustible; les destinacions de viatgeres i viatgers des de l’Aeroport del Prat; l’estat de les estacions d’esquí, etc.
Atès que el 2 d’abril correspon al que en la confessió catòlica es coneix com Dijous Sant, l’informatiu recull imatges de diferents processons que la celebren, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat espanyol.
És en aquest context que el TN vespre informa, amb imatges i so, de diverses processons a Andalusia, i entre les 21:30:27 i les 21:30:42, la de Màlaga, que es caracteritza perquè membres de la Legió fan de portants d’una imatge religiosa, mentre entonen la cançó a què fa referència en el seu escrit.
L’informatiu il·lustra la crònica amb aquesta imatge i, durant 6 segons, conserva el so original, en què es pot sentir el càntic. A continuació se sobreposa l’off del conductor de l’informatiu que explica el context de les imatges (“A Màlaga, milers de persones han acompanyat els legionaris de Crist en el trasllat a espatlles de Jesús a la creu”).
El relat informatiu no realitza cap discurs valoratiu ni posa de relleu cap dels elements que caracteritzen aquesta processó.
Així doncs, els continguts ales quals fa referència en el seu escrit s’inscriuen en un context informatiu que mostra diferents expressions de la tradició catòlica de les processons a Catalunya i a la resta de l’Estat.
Val a dir que l’elecció de l’objecte d’informació i el seu tractament a nivell d’imatges i so s’emmarquen dins de la llibertat editorial i d’informació del prestador i és una potestat que recau exclusivament en els equips directius dels serveis de comunicació, sempre dins dels límits establerts per la legislació aplicable.
Tenint en compte les consideracions anteriors, el contingut al qual feu referència no suposa una vulneració de la normativa audiovisual i, en conseqüència, no és susceptible de cap altra actuació del Consell.
Agraint que hàgiu contactat amb nosaltres, rebeu una salutació cordial.
Laura Pinyol i Puig
Coordinadora de la Comissió de relacions amb la societat, infància, gènere i educació en comunicació
audiovisual@gencat.cat |http://www.cac.cat
En definitiva: “aquí no passa res, circuleu”. Vam decidir doncs tancar l’intent amb una rèplica que fem pública:
Distingida senyora,
Li agraeixo la resposta, encara que inspirada per una cultura antifeixista que em permeto definir molt aproximativa, a la meva queixa.
.- Cap responsable d’organismes de supervisió de televisions públiques alemanyes o italianes donaria per bo el seu argumentari en cas d’una emissió accidental d’un fragment (ni que sigui de 6 segons) d’un himne de les Waffen SS o de “Faccetta nera”.
.- La frase: El relat informatiu no realitza cap discurs valoratiu ni posa de relleu cap dels elements que caracteritzen aquesta processó és un reconeixement/reivindicació d’una neutralitat que, en aquest context, blanqueja símbols de l’extrema dreta espanyola. La suposo coneixedora de la dita “si a una taula hi ha un nazi i 10 persones que el respecten en realitat en aquella taula hi ha 11 nazis”.
Entenc que aquesta pobre conceptualització dels valors de la democràcia liberal és producte inevitable de la peculiar transició de la dictadura a l’actual monarquia, formalment estat de dret, que ha permès – entre d’altres – que totes les institucions de la força (policies, exèrcit i judicatura) que van sustentar el cop d’estat de Franco i la seva dictadura de 40 anys, seguissin intactes, sense cap depuració i exercint les seves funcions fins a l’actualitat.
Tanmateix això no és excusa – en mitjans de comunicació públics investits de la tasca de garantir el dret de la ciutadania a una informació veraç i contrastada (que implica, per ex. explicar com i per a què va néixer la Legión) – per presentar un cos que en la seva curta història s’ha tacat de crims de guerra contra poblacions civils (a Marroc, a Astúries, Andalusia…) pels quals mai ningú ha demanat perdó, com una mena de comparsa religiosa que fa coreografies i “càntics” en el marc de la “tradició religiosa catòlica”.
També he trobat, a més de limitadora, incorrecta l’afirmació de que la peça denunciada no vulnera la normativa de l’audiovisual ni la legislació aplicable: Si que existeix un dispositiu legal que empara el dret de les víctimes del franquisme a no rebre humiliacions i escarni públics, concretament la Ley 20/2022, de 19 de octobre, de Memoria Democràtica (articles 6, 34, 38 i 62) (adjunto dos articles d’organitzacions andaluses antifranquistes i dos de wikipedia sobre el rol de la Legió en la guerra del 36/39).
Finalment trobo desconcertant que aquesta resposta provingui d’una comissió anomenada de “relacions amb la societat, infància, gènere i educació en comunicació”: quina educació en comunicació hom pretén oferir a la infància ocultant sota capes de normalitat i neutralitat, els crims contra la humanitat que van cometre, en el país Espanya, homes i institucions que sempre han gaudit de total impunitat, negant, de passada, a les víctimes i als seus hereus el dret elemental a la VERITAT I A LA MEMÒRIA?
https://www.lavozdelsur.es/opinion/la-legion-no-se-merece-esa-medalla-de-andalucia_159949_102.html
https://es.wikipedia.org/wiki/Masacre_de_Badajoz
https://es.wikipedia.org/wiki/Masacre_de_la_carretera_M%C3%A1laga-Almer%C3%ADa
