Arxius de la categoría: Campanya

Carta al Regidor de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona (2021)

Publicat el per — 21 comentaris ↓

Publiquem les comunicacions establertes al llarg dels anys amb alguns dels responsables de les institucions que haurien de reclamar reparacions a l’estat italià per l’agressió feixista de 1936-39

A regidoria drets civils de l’ajuntament de Barcelona- A l’atenció de Marc Serra

Barcelona, 8 de maig de 2021

Bon dia,

Escric com a membre (que no portaveu ni representant) de la campanya “Bombes d’Impunitat” i del col·lectiu LAICA (Libera Associazione Italo Catalana Antifascista).

Com sabràs som promotors de la proposta d’exigir un rescabalament per part de l’estat italià pels danys provocats per l’Aviazione Legionaria, durant la mal anomenada Guerra Civil, a les ciutats i pobles que van patir l’agressió d’aquesta arma del feixisme internacional.

Un cop entrada la querella penal (l’única oberta a l’estat espanyol pels crims perpetrats pels vencedors de la “guerra civil”) – engegada per iniciativa d’una associació d’italians – en una via morta, associacions i activistes de diversos àmbits vam considerar oportú redirigir la demanda judicial cap a la via civil.

A tal efecte vam recollir material històric i jurídic per fonamentar l’argumentació de la campanya i que es pot consultar en la web “http://www.resistencies.cat/manifest-main/” . En el seu moment representants de l’ajuntament de Barcelona , que ja s’havia personat com a acusació en la querella penal contra l’Aviazione Legionaria, van assegurar que aquesta institució també tiraria endavant la demanda per la via civil davant de tribunals italians.

Recentment també des de l’ajuntament de la Garriga es va manifestar interès per adherir-se a la iniciativa.

Recordem que una resolució de recolzament a la demanda de “Bombes d’impunitat” en diversos municipis catalans havia rebut – arreu – els vots a favor de CUP, ERC i Comuns.

Han passat mesos (i anys) i, malgrat els esporàdics intents d’establir un contacte fluid que permeti un seguiment informat de les diverses actuacions, ens trobem, com a persones i associacions involucrades, amb una greu manca tant d’informació, com d’interlocució.

La total descoordinació entre els diversos subjectes institucionals (Ajuntament de Barcelona, Col·legi d’Advocats) i entitats de la societat civil, juntament amb l’absència de canals de comunicació han fet que la informació de la que disposem s’hagi aconseguit només gràcies a contactes personals.

Conseqüència de tot plegat és que en cap moment hem pogut participar en l’elaboració d’una estratègia legal coherent amb els objectius polítics que ens havíem fixat.

Ens diuen, per exemple – o això ens ha semblat entendre-, que no es pot iniciar un procediment per la via civil fins que no s’hagi acabat el recorregut de la querella penal. Sabem que la conclusió d’aquesta querella haurà de ser forçosament l’arxiu. Sabem que s’ha demanat una ampliació dels terminis processals d’un any i mig, per completar unes investigacions que – a aquestes alçades – només podran servir per certificar la mort dels responsables directes dels bombardeigs. Sabem que els advocats que estan estudiant la demanda civil consideren oportú que sigui presentada per víctimes civils.

El que no sabem és el perquè de tot això. Ni qui decideix o decidirà l’enfoc que s’haurà de donar a la iniciativa.  

Així les coses volem manifestar unes quantes reflexions:

–          Tant la querella penal com la demanda de pagament de danys a l’estat italià són propostes avançades des de la societat civil, amb una clara intenció política.

–          A la institució (siguin ajuntaments o Generalitat) es demanava assumir-ne els costos i la gestió tècnica, en cap cas la definició d’objectius i estratègies.

–          Entenem que l’acció institucional té els seus condicionants en termes de requeriments temporals, de marc normatiu, de transmissió burocràtica o de jerarquia.

–          La institució ha d’entendre que també les organitzacions de la societat civil tenen els seus mecanismes i dinàmiques, amb els seus requeriments de temps i de motivació. Concretament han d’entendre que no hi ha res més desmovilitzador que el silenci administratiu per a persones que dediquen energies, esforços i sovint els seus escassos recursos econòmics (la web, els viatges, les publicacions, els actes de “bombes d’impunitat” i LAICA són exclusivament a càrrec nostre) a una causa col·lectiva.

Dit això reiterem la proposta d’organitzar una trobada entre les persones i representants institucionals implicats en aquesta iniciativa per veure quin és l’estat de la qüestió (permetent un correcte traspàs a les entitats i associacions que en el seu moment s’hi van adherir) i esbossar una estratègia i uns objectius a curt termini.

Una salutació ben cordial

Rolando d’Alessandro

[Intentarem trametre còpia d’aquest missatge a la Regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona i al Memorial Democràtic]

Declaració institucional aprobada a Badalona amb la oposició de CiU i Psc a la inclusió de l’esment a “Bombes d’Impunitat”.

Publicat el per

“Declaració institucional aprobada a Badalona amb la oposició de CiU i Psc a la inclusió de l’esment a “Bombes d’Impunitat”.

MOCIOBOMBARDEJOSABADALONA

Els Grups Municipals de Guanyem Badalona en Comú, ERC-Avancem-MES i ICV-EUiA, a
proposta de la Comissió de Memòria Històrica de Badalona i d’acord amb allò que preveu
l’article 103 de la Llei 8/87 Municipal i de Règim Local de Catalunya, presenten, a fi que
sigui debatuda i, si s’escau, aprovada en el decurs del proper Ple Ordinari de l’Ajuntament
de Badalona la següent moció:

PEL 80è ANIVERSARI DE L’INICI DELS BOMBARDEJOS PER PART DE L’AVIACIÓ
ITALIANA A BADALONA I EN SUPORT A LA CAMPANYA «BOMBES D’IMPUNITAT»
El 17 de març de 1937 a les nou i catorze minuts dos avions de l’Aviazione Legionaria
deixava caure les seves bombes incendiàries sobre Badalona, causant una víctima mortal.
La ciutat, que havia estat assenyalada com a objectiu pels sollevats pel seu pes industrial,
va patir durant més d’un any i mig un total de 38 bombardejos.
Els bombardejos deixaren un total de 130 badalonins i badalonines assassinads i desenes
d’habitatges i industries destruïdes, sent el més sagnant el del 30 de juny de 1938, en el que
les bombes assassinaren 65 persones.
Més de trenta-sis anys de franquisme i la manca d’una política decidida per la recuperació
de la memòria de l’època fins a temps recents han fet que aquests fets siguin avui dia
fortament desconeguts pels propis badalonins i badalonines.
Des del món acadèmic i d’institucions històriques s’està fent una feina important de
recuperació de la història de la ciutat, incloent l’etapa de la guerra civil. Tot just fa dues
setmanes es presentava el llibre ​ Badalona sota les bombes (1936-1939) ​ , del catedràtic
badaloní d’Història Contemporània Joan Villarroya i Font, editat pel Museu. També des de la
societat civil s’estan duent a terme projectes de recuperació de la memòria històrica i de
reparació.
Les institucions públiques han de promoure la difusió i l’aprofundiment de la memòria
històrica local i donar suport a les iniciatives que sorgeixin al seu entorn, de manera
coordinada amb la societat civil, les institucions històriques i el món acadèmic.
Per tot això, en nom de la Comissió per la Recuperació de la Memòria Històrica de
Badalona es proposa al ple l’adopció dels següents
ACORDS:
1. Refermar el compromís de Badalona amb la pau i contra la impunitat dels crims de
guerra contra la població civil
2. Elaborar un projecte de difusió sobre els bombardejos sobre la ciutat i de record a
les víctimes, coordinat amb la Comissió per la Recuperació de la Memòria Històrica
de Badalona.
3. Formular, en col·laboració amb la Comissió per la Recuperació de la Memòria
Històrica i les associacions populars de Badalona, demandes concretes de
rescabalament simbòlic.
4. Donar suport i assessorament a iniciatives de possibles demandes de reparació.
5. Traslladar l’acord a la Comissió per la Recuperació de la Memòria Històrica de
Badalona, el Memorial Democràtic i el Departament d’Afers i Relacions Institucionals
i Exteriors i Transparència
Badalona, 23 de març de 2017

Jose Téllez
Grup Municipal de Guanyem Badalona en Comú
Agnès Rotger
Grup Municipal d’ERC-Avancem-MES
Maria Gallardo
Grup Municipal d’ICV-EUiA

Text de la declaració d’adhesió a Bombes d’Impunitat rebutjat a Barcelona per PdCat i Psc (amb PP i Ciudadanos).

Publicat el per

Text de la declaració d’adhesió a Bombes d’Impunitat rebutjat a Barcelona per PdCat i Psc (amb PP i Ciudadanos).

04 DI Adhesió Manifest Bombes ImpunitatERC-Barcelona

AL PLENARI DEL CONSELL MUNICIPAL DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA
El restabliment de la veritat és una etapa ineludible en la lluita contra totes les formes
de domini i opressió.
40 anys de dictadura i 30 d’amnèsia induïda han intentat esborrar la memòria de tot
un poble, de tota una generació. Esborrar la memòria d’un procés de canvi social
esclafat per un cop d’estat militar, amb el suport decisiu de les potències nazi-feixistes.
En violació del dret internacional i del dret de guerra, el bàndol agressor va cometre
nombrosos actes de lesa humanitat. Entre altres, l’Aviazione Legionaria i la Legió
Còndor, amb més d’un miler d’avions, van realitzar de manera sistemàtica els primers
bombardejos de saturació dirigits explícitament a assassinar i terroritzar la població
civil (Gernika, Màlaga, Barcelona, València, Baix Aragó).
A Catalunya, només l’aviació nazi-feixista va causar 5.000 morts en els 181 pobles i
centres urbans atacats, amb milers d’edificis derruïts i danys ingents a les
infraestructures civils.
Barcelona va patir la crueltat dels bombardeigs feixistes entre 1937 i 1938. Encara que
els nombrosos atacs de l’aviació italiana del gener de 1938 van matar unes 600
persones, els bombardeigs aeris més sagnants van ser els dels dies 16, 17 i 18 de març
d’aquell any. Hi van causar prop d’un miler de morts i més de 1.500 ferits. I la
fisonomia de molts carrers i places de la ciutat es va veure brutalment esquinçada. No
en va, el 18 de juny de 1940, quan les bombes alemanyes començaven a devastar
Londres, el primer ministre britànic Winston Churchill va encoratjar la ciutadania tot
dient: “No vull infravalorar la severitat de la prova que cau sobre nosaltres, però confio
que els nostres conciutadans seran capaços de resistir com ho va fer el valent poble de
Barcelona.”
Des de llavors i fins avui ni la República Italiana, ni Alemanya, successors dels estats
agressors, ni l’Estat espanyol, successor del règim instaurat pels colpistes de Franco, no
han assumit la seva obligació de rescabalament simbòlic i material pel dolor i el terror
escampats per les seves tropes.
Ans al contrari, la impunitat de què han gaudit els partidaris del franquisme dins les
fronteres espanyoles s’ha estès amb el pas del temps als països perdedors de la II
Guerra Mundial, obligats a compensar tots els països víctimes del seu bel·licisme, però
no als pobles d’aquest estat.
Davant la passivitat i el capteniment poruc de les institucions catalanes fins ara, i la
complicitat continuista de les espanyoles, ha de ser la societat, la mateixa que va patir
els horrors dels bombardeigs, dels assassinats en massa i de dècades de repressió, la
que exigeixi reparació pels crims de lesa humanitat, comesos entre 1936 i 1939 per les
tropes enviades per Mussolini i Hitler al costat dels insurgents franquistes.
Per aquestes raons:
En aplicació dels principis de Reconeixement, Reparació i Garantia de No Repetició els
signataris del manifest “Bombes d’Impunitat” EXIGEIXEN que els estats Alemany i Italià
1.- Admetin la seva responsabilitat institucional per la intervenció de les seves tropes
en la guerra espanyola.
2.- Acceptin rescabalar simbòlicament i materialment les poblacions agredides.
3.- Sotmetin les seves polítiques de defensa i comercials a l’esmentada garantia de no
repetició.
I ADRECEN la mateixa exigència a les institucions de l’Estat espanyol, continuadores del
règim colpista del general Franco.
Atès que els barcelonins i barcelonines van ser víctimes innocents dels bombardeigs
feixistes,
DECLARACIÓ INSTITUCIONAL
El Plenari del Consell Municipal de Barcelona acorda:
Primer.- Adherir-se al manifest “Bombes d’impunitat” i donar suport a les entitats que
el subscriuen, així com secundar la seva presentació davant els consolats d’Itàlia i
d’Alemanya a Barcelona i la delegació del Govern espanyol a Catalunya.
Segon.- Formular, en col·laboració amb les associacions, demandes concretes de
rescabalament en aquells casos on encara existeixin edificis i parcel·les de la ciutat
afectats per les conseqüències dels bombardeigs o la confiscació feixista.
Tercer.- Estudiar des dels propis serveis jurídics possibles demandes per la via civil o
contenciosa administrativa envers les institucions alemanyes, italianes i espanyoles
pels danys causats.
Quart.- Revisar totes aquelles accions judicials passades que l’Ajuntament de
Barcelona hagi iniciat en el sentit d’aquesta declaració i donar-les-hi la continuïtat que
es mereixen, així com col·laborar amb la Generalitat de Catalunya en totes aquelles
accions possibles.
Cinquè.- En aquest context, donar suport al Pla de Foses que el Govern de la
Generalitat de Catalunya ha iniciat enguany, com acció indispensable per a la
recuperació de la memòria històrica del país i de record de les víctimes de la guerra.
Barcelona, 24 d’abril de 2017

Grup Municipal d’Esquerra
Republicana de Catalunya
Plaça Sant Jaume, 1
Edifici nou 4a planta
08002 Barcelona
T. 93 402 78 95
gruperc@bcn.cat

Comunicat als garants de la impunitat franquista

Publicat el per

Els partits de govern de l’ajuntament de Girona, PSC i CiU, garants amb el PP i Ciudadanos de la impunitat franquista

El grup promotor de la campanya “Bombes d’Impunitat” va aprendre amb indignació que a l’útim ple del mes de febrer l’equip de govern de l’Ajuntament de Girona (CiU i el PSC) va votar contra la proposta de donar suport a la campanya «Bombes d’Impunitat».

La nostra és una iniciativa promoguda per diverses entitats i organitzacions populars catalanes per tal d’exigir als estats hereus de les forces nazifeixistes agressores en la guerra civil reconeixement dels crims comesos, reparació amb rescabalament moral i material pels danys patits per la població i garantia de no repetició.

Girona va patir bombardeigs, que no tenien objectius militars, a pocs dies de la caiguda de la ciutat. En la postguerra van ser centenars els seus habitants que van ser assassinats pel franquisme.

La proposició presentada per la CUP i recolzada per ERC demanava que a més d’adherir-se al manifest de la campanya (www.resistencies.cat) el consistori gironès estudiés l’existència d’edificis que eren municipals el 1939 i que van ser privatitzats amb l’entrada del feixisme – per tal d’iniciar un procés de recuperació -i, la possibilitat d’una demanda als Estats italià i alemany per reclamar compensacions pels danys causats durant els darrers mesos de la guerra.

Desconeixem les motivacions invocades per aquests dos partits però considerem que aquesta decisió, presa pels seus representants gironins, és coherent amb el llarg historial – més de 40 anys – de complicitats i renuncies que tant CiU com PSC han acumulat com protagonistes del pacte del silenci que ha marcat fins avui la transició monàrquica.

Considerem aquesta decisió com un ulterior clau que aquestes dues formacions intenten clavar en el taüt de la memòria dels vençuts d’aquest poble i alhora l’enèsim acte de menyspreu envers les iniciatives de la societat civil, especialment significatiu en un moment com l’actual.

Denunciem amb fermesa aquesta nova prova de l’autèntica voluntat política de les esmentades organitzacions: tancar la porta a qualsevol reclamació de justícia que no sigui pura manifestació retòrica i perpetuar la impunitat de criminals de guerra i de la dictadura.