Després de la preocupant resposta rebuda pel Consell de l’Audiovisual Català a la nostra queixa (https://resistencies.cat/2026/04/19/nuvis-de-la-mort-a-tv3/) hem seguit insistint trucant a la porta d’una altra entitat defensora del dret “a informar i ser informats” de la ciutadania. Denunciavem el blanquejament del franquisme i els seus crims (i criminals) a TV3. Aquí la resposta
Consell de la Informació de Catalunya <cic@periodistes.cat>
11 de maig 2026
Benvolgut senyor,
Moltes gràcies per la seva confiança.
Donant resposta a la queixa que ha formulat davant el Consell de la Informació de Catalunya li informem de que després d’analitzar el seu escrit no podem admetre a tràmit la seva reclamació. Entenem que la queixa expressa una opinió personal però no fonamenta una vulneració de cap dels Criteris del Codi Deontològic de la professió periodística.
Certament, com vostè mateix apunta, al nostre Codi no hi ha cap Criteri que parli explícitament del tractament del feixisme. Tampoc adverteix de com cal tractar cap altre ideologia, sigui democràtica o totalitària. Però si que preveu actituds deontològiques per no ser víctima de les pràctiques que sovint utilitzen els partits i els grups que difonen la ideologia feixista. Li’n cito els més importants:
El Criteri primer diu, entre altres coses, que “el professional del periodisme està compromès amb la recerca de la veritat i, consegüentment, té l’obligació d’acostar-se a la realitat dels esdeveniments amb la màxima fidelitat possible. I té el deure de fer front a la mentida, a la desinformació i a la negació de les evidències científiques”. La mentida, la propagació de dades falses o esbiaixades i la negació de certes realitats són molt habituals en els missatges d’aquests grups. I el periodista té l’obligació de contrastar-los amb les dades reals i denunciar qualsevol falsedat.
Al Criteri 12è hi podem llegir el següent: “Els periodistes tenen el deure d’identificar i combatre el discurs d’odi, com a gran amenaça per a la convivència, la dignitat i la democràcia”. Amb aquest enunciat queda clar que els missatges racistes o xenòfobs que propaga el neo-faxisme no tenen cabuda en un periodisme ètic i responsable. I en el mateix sentit, l’Annex E assenyala que l’ús del terme il·legal “per designar, de manera exclusiva i continuada, el col·lectiu de treballadors que emigren significa un tracte discriminatori i afavoreix estereotips que criminalitzen la imatge d’aquestes persones en la consciència col·lectiva”.
I en tant que el negacionisme és molt propi de la pràctica neo-faixista, tot l’Annex H està dedicat a com i perquè cal informar de la crisi climàtica i adverteix de que “donar veu a discursos que neguen l’existència de la crisi climàtica o advoquen pel derrotisme no forma part de l’exercici de la imparcialitat ètica”.
El Codi no té cap referència explícita al feixisme però protegeix la ciutadania contra els missatges que difonen els grups que el representen.
Pel que fa a la seva queixa, entenem que la informació sobre una processó de Setmana Santa en el que hi participa una unitat de l’exèrcit espanyol pot agradar més o menys o gens, però entra dins del criteri editorial del mitjà, que el CIC no discuteix. El relat informatiu no fa cap valoració de la Legió ni en fa apologia. La seva queixa no fa referència a quin o quins Criteris del Codi Deontològic s’haurien incomplert. I analitzant el “Telenotícies Vespre” del dia 2 d’abril no veiem que se n’hagin vulnerat cap.
És per això que entenem que no podem admetre a tràmit la seva queixa.
Tot agraint-li sincerament la seva comunicació, rebi una salutació molt cordial
Josep Rovirosa
Secretari General
 Fundació Consell de la Informació de CatalunyaEn defensa dels valors ètics de la informació Tel. 608 68 40 04cic@periodistes.catPresenta la teva queixa online a cic.periodistes.cat |
I a continuació la rèplica.
A l’atenció de:
Josep Rovirosa
Secretari General del CIC
Senyor,
tot i agraint-li la seva amable resposta, no puc estar-me de fer-li arribar el meu profund desacord amb la seva argumentació, que crec que evita tractar el fonament del fet denunciat: és a dir, l’efecte d’escarni que té l’exhibició com a curiositat folklòrica, d’un cos militar, amb la seva simbologia, autor d’ innombrables crims de lesa humanitat, en la part de població andalusa i catalana hereves dels vençuts de la guerra del 36 i de la dictadura.
De la seva carta hom dedueix, en efecte, que el feixisme podria definir-se una “ideologia” caracteritzada pel recurs a “la mentida, la desinformació i el negacionisme”, que produeix “discursos d’odi” i que és “racista i xenòfoba”. Per tant, amb combatre aquestes manifestacions amb el codi ètic del periodista, ja n’hi hauria prou per “protegir la societat” del fenomen que va provocar la tragèdia més immane patida fins avui per la humanitat. Una caricatura que voreja la manca de respecte al ciutadà que s’adreça a vostès. I li explico el perquè:
a) Els feixismes europeus històrics van ser moviments multidimensionals, on l’element innovador era la barreja de tècniques i teories de dominació: elements ideològics, de teoría econòmica, culturals, mecanismes de manipulació de masses, de culte al líder i a la violència i a la guerra, nacionalisme agressiu, supremacisme, creació d’enemics interns i externs, creació de mites col·lectius, etc. Tot plegat pastat amb una argamassa feta de demonització del pensament crític i de crides a l’obediència, a l’ordre i a l’imperi de la llei. Sistemes complexos alimentats pel CONFORMISME de majories socials i orientats al manteniment d’un sistema d’opressió, de classe, nacional i racial.
b) Per tant, en una societat pretesament democràtica, el feixisme de cap manera pot ser considerat (per activa o per passiva) una ideologia comparable a les altres, sinó la negació de tots els principis de llibertat i defensa de la dignitat de la persona humana, que les nostres constitucions posen – encara que hipòcritament – al centre.
c) Racisme, xenofòbia, discursos d’odi i negacionisme, són expressions que trobem històricament i també avui dia en multitud de models polítics i socials, començant per les grans democràcies occidentals.
El feixisme les trascendeix.
d) Val a dir que l’argumentari que trobo en la vostra resposta i la del CAC és el mateix que va ser elaborat pels artífexs de la transició per justificar allò injustificable: l’absolució de facto de la forma espanyola del feixisme – el franquisme – i el manteniment en el sistema polític actual de les relacions de poder i els privilegis que el caracteritzaven. Artificis retòrics concebuts per legitimar la nova legalitat monàrquica, que esquiven i amaguen la impunitat – anòmala i contrària al dret internacional, a més d’incompatible amb un dels fonaments d’un autèntic estat de dret – del franquisme, una dictadura que va violar tots els drets humans, polítics i socials
e) Finalment, i com a ciutadà format en valors republicans, he de dir que em sobta el paternalisme implícit en l’afirmació que el codi deontològic “protegeix” la societat: no sóm menors d’edat. I de la professió periodística el que exigim no és que “ens protegeixi”, sinó que respecti el nostre dret a ser informats i informar de manera veraç i imparcial, i que vigili amb ull crític el sistema de poder en lloc de defensar-lo acríticament com el millor o l’únic possible.
Tot saludant-la respectuosament li comunico que publicaré aquest intercanvi, com tots els mantinguts amb institucions i entitats vinculades a la vigilància del respecte de drets humans, socials polítics i civils, al bloc www.resistencies.cat
Rolando d’Alessandro
P.s.: foto de civils republicans presoners a Badajoz a l’espera de l’arribada de la Legión, “una unitat de l’exèrcit espanyol”, segons el CIC i el CAC.