Amb la llei de Memòria democràtica PSOE i afins donaven per oblidada la sagnant anomalía que representa, en un estat que es diu de dret, la impunitat sense fisures garantida a tots els criminals feixistes. Formalment, pensaven, s’hi donava resposta a les múltiples advertències, condemnes i denuncies que organismes internacionals havien al llarg d’aquestes dècades formulat contra el Regne d’espanya per temes tan dispars com l’existència de milers de fosses comuns i desenes de milers d’enterrats en cunetes, les complicitats amb milers de casos de tortura (ja en democràcia), la no restitució de bens, l’existència d’una llei d’amnistia com a llei de punt final.
I no. Gràcies a la perseverància d’unes organitzacions que no es resignen a la “omertà” institucional i en gran part social que envolta el feixisme hispànic, l’ONU torna a denunciar la evidència: l’Estat segueix violant les normes internacionals i la darrera prova en són les demandes d’investigació presentades a l’empar de la nova llei de crims perpetrats durant el franquisme: totes arxivades sense investigació, per nombrosos i diversos jutjats, amb arguments que són en contradicció flagrant amb els principis del dret internacional.
Pocs mitjans se n’han fet ressó. Aquí publiquem el link d’un article: